La fundació de la Unió General de Treballadors
L'agost de 1887 el Centre de Classes de Mataró va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebració d'un congrés obrer d'abast estatal. Fruit d'aquesta iniciativa es nomenà una comissió que organitzés el congrés. I el 28 de juny de 1888 feia públic un comunicat amb la data, l'ordre del dia i les normes del congrés. El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona, al teatre de Jovellanos, del 12 al 15 d'agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia, Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic. Durant el congrés s'aprovaren els estatuts i es va decidir que la seu de la nova Unió General de Treballadors s'establís a Barcelona.
Dos anys després i enguany commemorem els 125 anys de la convocatòria del Primer de Maig. El 1890, un any després que aquesta data fos fixada pel Congrés Obrer Socialista celebrat a París en homenatge als treballadors de Chicago condemnats a mort per reivindicar la jornada laboral de 8 hores, la Unió General de Treballadors impulsava des de Barcelona la primera celebració de la Diada del Treball que es convocava al conjunt de l’Estat espanyol.
Un míting al teatre Tívoli, seguit d’una manifestació de treballadors des de la Rambla de Barcelona fins arribar al Passeig de Colom, on es van concentrar més de 25.000 persones, van demostrar l’enorme força emergent que esdevenia el sindicalisme representat per les incipients organitzacions obreres en aquell context en què la industrialització va fer aflorar el conflicte social amb la classe treballadora com a principal motor de canvi i transformació social.
El moviment obrer d’ara i les organitzacions sindicals som hereus d’aquella primera convocatòria. L’esperit de lluita pels drets i per la justícia social va inspirar aquell moment germinal com ens inspira en aquests moments en què totes les conquestes socials i laborals semblen trontollar a mans d’un model econòmic que intenta fer-nos retrocedir a aquells temps en què a la precarietat laboral se li deia explotació del treballador, encara que signifiquin la mateixa cosa.
Secció Sindical de l'UGT Sopra Informàtica.